Tarda al Dentista

Alguna vegada us heu fet una neteja bucal? Doncs jo fins fa poca estona no, ara ja sí. I és una cosa curiosa. Arribes a la consulta seguint l’olor de clínica que sents des de l’ascensor i després de fullejar el ¡HOLA! i posar-te al dia de la realeza europea (quants títols aristocràtics existeixen, jo crec que alguns se’ls inventen) passes a la sala de tortura.

Seus en aquella cadira que segurament et resultarà incòmoda, perquè clar, molt moderna i molt botonet però és d’una sola mida. I no em crec que li serveixi a Dueñas i a Galindo, perquè no pot ser. Doncs estàs allí i quan creus que tens la postura agafada, comencen a activar botons fins que quedes fent el pinopuente. Ara sí que estàs còmode, però per si no ho veus clar, et foten un flexo de milions de watts de potència (la sequera és per culpa de les centrals hidroelèctriques que han de generar energia per aquest tipus d’aparells) dirigit a la teva cara. Això, per cert, si es fes a Guantánamo seria motiu de denúncia per part d’Amnistia Internacional.

Un cop estàs així de còmode i amb les retines fregides (agermanament dentistes-oculistes?) t’expliquen el que et faran:

Pas 1: Et venen el cuento chino de que et posen anestèsia a les genives. Mentida podrida. És una barreja de vicksvaporub i sugus de plàtan esclafats, que provoca que els teus 5 sentits decideixin per unanimitat abandonar la teva boca. L’efecte és el mateix, però més barat.

Pas 2: T’inunden la boca de subrallador fosforito, que es queda enganxat a les zones que t’han de netejar. És com jugar als jocs de Formula1 amb la traçada bona marcada al terra. Perd emoció però vas sobre segur, i quan tens màquines dins la boca, millor.

Pas 3: Entra a matar. I a mesura que la màquina va netejant, la teva dignitat t’abandona en forma de baba. Estàs enlluernat, en una postura antinatural, amb un mirallet i una pulidora a la boca, un xuclador penjat d’un llavi, un pitet moníssim i fundes a les sabates (higiene per sobre de tot). Però tu segueixes memoritzant el número de sèrie del fluorescent del sostre, com si no passés res.

Pas 4: I quan ja ha acabat, et dóna una funda de les dents (d’aquelles dels boxejadors) farcida de fluor amb un sabor boníssim perquè la mosseguis durant dos minuts. I tu, amb els morros de Reiziger i el pitet encara posat, et sents normal perquè estàs assegut normal. És fàcil tenir-nos contents.

Pas 5: Te’n vas a casa tot feliç i creient que ets com els de Licor del Polo. Animalico....

I em reservo per la pròxima actualització dues idees emprenedores relacionades amb l’odontologia que us podrien convertir en el pròxim ultramaximegabitrimilionari.

Tornar a l'índex d'articles